ART CONTEMPORANI

Aquest mural no representa peixos; els encarna com a presències que transcendeixen allò biològic. Amb un estil visual que fusiona l’oníric amb el simbòlic, transforma aquests éssers aquàtics en miralls palpitants del que és humà. Cada ull, ampli i desorbitat, no observa el món sinó que el reflecteix, despullant les nostres emocions més primàries: la curiositat, la por, el desarrelament i el sentiment de pertinença.

L’escena, aparentment fantàstica, esdevé una metàfora del quotidià. Els peixos, amb la seva mirada fixa i el cos suspès en un líquid que recorda tant a l’aigua com al temps, ens interpel·len des d’una alteritat que no és aliena. Ens pregunten, sense paraules: què ens separa realment d’altres formes de vida? On comença i on acaba allò humà?

En submergir-nos en aquesta obra, se’ns convida a un acte radical d’empatia: abandonar la superioritat de la nostra mirada antropocèntrica i trobar-nos —potser per primera vegada— amb l’altre com a igual. Això no és un aquari ni una fantasia marina. És una crida visual a repensar la relació que establim amb l’entorn, amb el que és viu, amb el que sent, encara que no parli.

“El Blau Urbà”, emmarcat dins el projecte d’art contemporani de Diagonal Mar, utilitza la força del color i la deformació expressiva per trencar amb les narratives tradicionals de l’art públic. Aquí, els peixos no són decoració, sinó testimonis. I nosaltres, espectadors, ens descobrim en les seves pupil·les dilatades: vulnerables, mutants, profundament connectats.